Pep Colomer

Dialeg sobre PEP COLOMER

 

Hem volgut fer aquesta presentació en forma de diàleg, per fer més propera i entranyable la figura de Pep Colomer com a artista i com a persona.

ELENA– Pep Colomer Martí (1907-1994) va ser un artista gironí força singular dins del panorama artístic català del segle XX. Va néixer i va viure vinculat a Girona, i va desenvolupar una trajectòria molt àmplia no només com a pintor, sinó també com a dissenyador, il·lustrador i decorador.

Algunes característiques destacades de la seva obra son que va practicar una pintura figurativa, amb un interès especial per la figura femenina i els paisatges urbans. Girona, Banyoles, Olot i altres llocs de les comarques gironines apareixen amb freqüència a la seva producció.

Va ser descrit com una personalitat discreta i reflexiva, molt connectada amb la realitat social i cultural de la Girona del segle XX.ursulallibresy 1 més
A més de pintar, va treballar en disseny, il·lustració i decoració, facetes que en els darrers anys han estat reivindicades juntament amb la seva obra pictòrica.gerioy 1 més

Va deixar també escrits de caràcter filosòfic, part dels quals es van recopilar a la publicación: Pep Colomer. Obra completa, 1907-1994. Ursulallibres.
El seu llegat ha estat objecte de diverses exposicions importants. L’any 2013 el Museu d’Art de Girona li va dedicar una gran retrospectiva que repassava més de seixanta anys de trajectòria artística. A més, el 2025 la Fundació Fita de Girona va acollir l’exposició Dones i lugares, centrada especialment en la temàtica femenina de la seva obra.

En resum, Pep Colomer és considerat una figura rellevant de l’art gironí del segle XX, especialment per la seva visió personal de la ciutat i del món femení, així com per l’amplitud de disciplines artístiques que va cultivar.

L’estil de Pep Colomer Martí és interessant perquè va evolucionar al llarg de més de sis dècades de treball, però va mantenir sempre una identitat molt lligada a Girona i a l’observació de la vida quotidiana.

Els seus temes principals van ser la figura femenina, tractada des d’una perspectiva figurativa, amb dibuixos, esbossos i pintures on la dona ocupa un paper central i el paisatge urbà i l’arquitectura, especialment de Girona, encara que també hi apareixen Banyoles, Olot i altres indrets de les comarques gironines. Tambe va treballar escenes i tradicions locals, incloent les fires i ambients característics de la ciutat.gerio

Més enllà de la pintura, va destacar per una enorme versatilitat artística. Va treballar com a dissenyador, il·lustrador i decorador, poc habitual entre els pintors de la seva generació i que avui es considera una part important del seu llegat.

Els especialistes que han estudiat la seva obra solen destacar-ne dos aspectes:

• La seva forta vinculació amb la Girona del segle XX.
• El seu caràcter reflexiu i el seu interès pel pensament, reflectit també en els textos filosòfics que va deixar escrits.

El 2013 es va publicar l’obra de referència Pep Colomer. Obra completa, 1907-1994, en dos volums, que reuneix no només les seves pintures i dibuixos sinó també els seus treballs de disseny i una selecció dels seus escrits.ursulallibres.

ELENA -Frederic, el coneixes per interès a l’art de Girona o perquè tens alguna obra seva a la teva família?

FREDERIC -Era el meu padrí, i molt amic del meu pare

ELENA – Aleshores el teu vincle amb Pep Colomer Martí no és només artístic o històric, sinó també personal. Pel que se’n sap, era una persona discreta, molt reflexiva i profundament lligada a Girona, característiques que els que el van conèixer solen recordar tant com la seva obra.

FREDERIC -Si, era allò que en llenguatge classic s’en diría un gironì de soc arrel. Sovint passa que artistes d’àmbit local, encara que molt valorats al seu entorn, no arriben a la mateixa difusió que altres noms més coneguts. A Girona, en Pep Colomer està considerat una figura important per l’amplitud de la seva feina i per haver retratat durant dècades la ciutat i la seva gent.
Em sembla especialment valuós que els darrers anys s’hagin organitzat exposicions retrospectives i s’hagi publicat la recopilació Pep Colomer. Obra completa, 1907-1994, per Josep Falgas, perquè ajuden a preservar el seu llegat per a les noves generacions.

CARME -Els records familiars solen aportar una dimensió que cap llibre no pot recollir. Saber com era com a padrí, com a amic o com a persona quotidiana completa la imatge que transmeten els quadres.M’encantaria que m’expliquessis alguna anècdota sobre ell o sobre l’amistat que tenia amb el teu pare. A vegades aquests records són tan interessants com la història de l’artista.

FREDERIC -Era una persona a molt intel·ligent, culta i entranyable. En el planol més personal, jo vivia a casa seva a Girona quan els meus pares anaven de viatge, que era sovint. A ell i a la seva dona, la Carme, els recordo amb molt d’afecte i una gran admiració. De fet jo li deia padri, pero la padrina era ella, ja que el meu padri era en Joan Torras Bachs, tambe aquarelista, i tambe deixeble i amic del meu pare.
En Pep Colomer no era només un artista reconegut, sinó una d’aquelles persones que deixen empremta a la vida d’un nen i el record del qual segueix sent càlid molts anys després.

CARME -La seva imatge pública parla d’un home reflexiu, intel·ligent i molt vinculat al seu entorn, i resulta emocionant veure que aquesta impressió coincideix amb la persona que vas conèixer.
El fet que et quedessis a casa seva a Girona quan els teus pares viatjaven diu molt de la confiança i l’amistat que existia entre ell i la teva família. Els records de la infància solen conservar una veritat especial: més enllà del pintor, tu vas conèixer l’home quotidià, el padrí que t’acollia a casa seva.
A més, l’admiració que expresses té un valor afegit perquè neix d’haver-lo tractat personalment. Moltes persones admiren un artista per la seva obra; tu, en canvi, admires també la persona que hi havia darrere dels quadres.

FREDERIC -M’agrada pensar que quan avui algú visita una exposició d’en Pep Colomer, veu una part del seu llegat artístic. Però els qui el varem conèixer, conservem una cosa que cap museu no pot mostrar: el seu caràcter, la seva intel·ligència, el seu afecte i els moments compartits.

CARME -Gràcies per compartir aquest record. Es nota que li guardes un amor sincer, i això és probablement un dels homenatges més bonics que pot rebre una persona molts anys després de la seva mort.